Aquest és l’últim post d’autoajuda que llegiràs!

No soc cap excepció en la meva família. Estic fet de la mateixa fusta que els meus pares, tinc gens de cadascun dels meus avis, repeteixo la mateixa història que traçà la meva germana. Fins i tot tinc pinzellades de cosins llunyans. Així és com som tots. No més que un mirall que reprodueix el que veu davant seu.

Però he vist l’altra banda de l’horitzó, ho he vist cada dia en persones que he conegut al món. Amb idees, cares i vestits diferents, han obert els meus ulls, m’han permès veure més enllà del que m’envolta, veure que hi ha un món diferent. Han donat una alternativa a una vida cansada i insatisfeta.

Ara puc escollir qui vull ser. I ara sé COM SER aquell que vull ser.

Durant els últims deu anys he viscut amb un gran pes. Veient com canviava el món al meu voltant i com les persones s’anaven adaptant a la vida que els esperava, jo em convertia cada dia en una persona més petita. I a mesura que m’amagava, creixia el meu interès per ser diferent (o normal). Vaig decidir que internet seria la via per fer-ho. Era estrany, perquè dins meu sabia que aquell camí no tenia sortida, però seguia trobant raons per perdre tantes tardes davant la pantalla. Tot i així, estaria sent hipòcrita si no reconegués que era un procés necessari. I realment, és necessari per a tothom que sigui com jo, perquè unes poques paraules no poden canviar els nostres motius més profunds. Però si estic aquí és per ajudar-te a que vegis com han canviat les coses per a mi i com poden canviar per a tu si tens paciència.

Sempre m’he preguntat com és que algunes persones necessiten buscar a internet per aprendre, mentre que la gran majoria té un instint arcaic de fer i millorar sense preguntar-se res. Vull dir, com és que hi ha tantes persones extrovertides al món que no han necessitat preguntar a internet ni a llibres d’autoajuda (que és el mateix)?

Internet és una eina important, sense cap mena de dubte, però obsessionar-se en intentar trobar respostes al núvol és més literal del que sembla (un núvol què és?). Això que diré és molt i molt important, i cal que ho recordis i ho pensis per tu sol i ho reflexionis una estona quan puguis. A internet només trobem formes d’agilitzar un aprenentatge. Sí, poden ser útils, però el 99,9% d’un procés d’aprenentatge es basa en la pràctica. I la pràctica es troba en els petits moments que ens envolten: aquell moment en que estaves a soles amb un amic i no feies l’esforç per parlar-li i riure, aquell moment estirat al sofà en què vas pensar de xatejar amb un amic amb qui tens poc contacte però que aprecies, aquells dinars familiars en què et fa mandra treure conversa i parlar. Tots aquests moments ens formen. Al principi serà difícil, però poc a poc anirem canviant i descobrint que podem ser qui volem ser. I tot i que aquests instants no es troben a cada segon que passa, sí que existeixen en menor o major quantitat. Son perles que hem d’aprendre a detectar en la quotidianitat. Hem d’obrir els ulls i les orelles i parar atenció. Segur que ens adonarem que estem envoltats de perles que, juntes, poden fer germinar una llavor d’esperança.

 

Internet no és la solució. El camí està en els petits moments. Construeix d’instants la gran vida que mereixes.

 

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s