L’espurna

Tot va començar amb una petita espurna, quan estava molt lluny de casa. Era petita petita, però si miraves atentament, la podies veure dançar. De persones i idees era aquella espurna, i la sola idea d’haver-la trobat m’omplia de felicitat. Però dues idees em treien la son. La primera, venia en forma de pregunta. Podia ser que, de contemplar-la tant desesperadament, no notés el foc que s’estenia darrera meu? Si fós tant fàcil com girar el cap… Durant l’últim any han canviat coses, però la perspectiva de la perfecció inalcançable podria seguir allà, arrelada en l’obscuritat de la meva ment. Potser és una obsessió que m’acabarà corroent, si no ha començat l’agonia, si no ho ha fet ja. Però la pregunta romàn i romandrà.

La segona idea no és menys important. Ans al contrari, em preocupa molt més. I també he de dir, com veureu un cop l’hagi descrit, que s’anteposa a la primera de manera molt cruel. L’espurna s’està apagant.

 

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s