Com tenir més autoestima en 1 minut i mig

Moltes vegades hauras sentit parlar d’un conjunt de tècniques que fàcilment puc resumir en poques paraules: “convenç-te que t’agrades, i t’acabaràs agradant”. Saps de què parlo?

Les persones som totes diferents (mentalment, sobretot). Pensem-ho bé! Cadascú de nosaltres és un absolut, és una unitat, única i irrepetible, amb una identitat, una personalitat, un NOM. En canvi, tots els arbres d’un bosc ens semblen iguals els uns als altres. Més grans o més petits, color marró, verd o glauca; tant és, tots responen a una mateixa essència. Si mai has provat de dibuixar un familiar o un amic, sabràs el difícil que és conseguir un retrat fidel. Calen hores d’observació i paciència per pintar al detall els ulls d’una persona, i que al mirar-los, reconeguem el nom d’aquell que els porta. Però un arbre? on té els ulls? on té la identitat?

Per tant, trobar una solució òptima que permeti recuperar l’autoestima en 5, 10, 20 dies i que serveixi per tothom no és difícil, és impossible. Cadascú ha de trobar la seva via. Cadascu, a la seva manera.

Allunya’t dels llibres d’autoestima (si mai has caigut al parany), olvidat de professors, de buscar a google “como ser más guapa en 3 pasos”, “how to be more confident in 5 minutes”, “tutorial para tener más autoestima”. Que no t’enganyin! No hi ha forma de canviar en 3 passos ni en 5 minuts. Un canvi requereix MOOOOLT temps! molts Anys, una Vida, moltes Vides!!! 20 anys ha trigat la vida en fer-me com sóc… en 5 minuts no tinc temps ni per fer la llista de la compra.

El canvi està en tu mateix: EL TÒPIC MÉS GRAN QUE HE SENTIT MAI! Quina contradicció, no? Primer us dic: hem de deixar de buscar a fora (és a dir, a internet). Ara dic: no trobaràs la resposta a dins teu! Jo, quan miro dins meu, veig moltes coses i no veig res, veig caos, desordre, anarquia… sento que si cavo un pam més s’enfonsarà tot, que cada simple pregunta n’amaga cent. A vegades obtinc moments de claredat, però només són sombres d’un artifici premeditat. Quan he intentat reflexionar i buscar al fons de mí, he consumit 6 anys en qüestió de segons. He creat diaris per expressar-me, he après a tocar la guitarra amb l’objectiu d’exhumar tots els meus sentiments, he pensat i repensat, he meditat, he viatjat per Anglaterra, Escòcia i Irlanda, he viatjat també per la meva ciutat, aprenent els carrers i les cares de la gent, he llegit contes i novel·les. He après a imitar i a “fer veure”. Però al final, NO he viscut.

L’altre dia, vaig coneixer un home. Tenia més de 60 anys, era pare de tres fills. Vaig deduir que havia tingut una vida plena, que l’hauria viscuda envoltat d’amor i amics. A la taula del menjador, un migdia em va ensenyar un gran portfoli d’art. Era pintor. També era tímid, simple i no gaire parlador. Molt semblant a mi. Que darrera d’aquella personalitat s’amagués la d’un pintor, em va sorprendre. Com puc aprendre a pintar com tu?, li vaig preguntar. No vaig entendre la seva resposta, i encara avuí em costa entèndre-la. Jo esperava que em digués les tècniques més apropiades, que em recomanés anar a escoles, o que hem donés algun consell pràctic i ràpid. Estava buscant a google: “Learn to draw in 5 minuts”. Em va dir, naturalment, que per aprendre a pintar calien hores i hores de dedicació. Que calia pintar una i altra vegada la mateixa figura fins esgotar els fulls blancs, fins a esgotar el temps. Aquesta és la gran clau que estaves buscant! Si has arribat fins aquí, ja la tens, ja tens la resposta! A què esperes ara? Deixa de buscar a google i actua! No et preguntis més el què! O sí, pregunta’t una sola cosa més:

Tens els collons per fer-ho?

Però, i l’autoestima? i l’autoconfiança que tant perseguim però que ens dona l’esquena cada vegada que la intentem abraçar? La resposta és una idea que vaig trobar-me l’altre dia, pensant-hi. Què collons, la vaig trobar a internet, ho admeto! Sembla un concepte senzill, però el considero molt important, més important que qualsevol altre cosa. Intentaré resumir-lo en poques paraules, feina difícil però segurament agraïda. La concisió no és tan per satisfer el vostre afàn de “sírvemelo en bandeja”, com per obrir la porta a una petita reflexió dins de cada lector. I així és:

L’autoconfiança no és una fi per sí sola. L’autoconfiança i l’autoestima (dues cares de la mateixa moneda) són una CONSEQÜÈNCIA. Per tenir confiança tocant la guitarra cal passar anys tocant la guitarra. Per tenir confiança jugant al billar, cal passar hores practicant. Per tenir confiança amb el teu físic, ves al gimnas 8 dies per setmana. Per tenir confiança al parlar en públic, un ha de presentar mil i una conferències. Per tenir, per tenir, per tenir… La pràctica condueix, després de molts intents, a l’èxit. L’èxit condueix a l’autoconfiança, i aquesta ens porta a obrar amb més determinació cada vegada. És una roda que gira i gira i gira.

 


 

Torrer de fars

 

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s